El proper rival: VALÈNCIA CF

El Barça visita avui dimecres al líder de la competició, el València, en la que serà la quarta jornada de lliga. Si bé el campionat tot just acaba de començar, no ens hauria de sorprendre que els ché siguin els líders actuals (empatats a punts amb el Betis) i es mantinguin com a l'únic equip invicte juntament amb el conjunt verd-i-blanc. El València està cridat a comandar la que ja es coneix com a l'altre lliga, que engloba a tots els equips de Primera a excepció dels tot poderosos Barça i Madrid.

Immers en una forta crisi econòmica, el conjunt de la capital del Túria s'ha vist obligat a vendre a quatre campions del món durant les darreres temporades per sanejar les seves malmeses arques i fer front a la construcció d'un nou estadi: el Nou Mestalla.

Han marxat Raúl Albiol (Reial Madrid), David Villa (Barça), David Silva (Manchester City) i Juan Mata (Chelsea), però l'equip continua sent igual de competitiu que quan aquests jugadors formaven part de la primera plantilla. Amb l'estrateg Unai Emery a la banqueta, el València a aconseguit assentar-se a la Lliga de Campions i convertir-se en el principal outsider de Barça i Madrid per fer-se amb el títol de lliga.

Com apuntàvem a l'inici, no ens hauria d'estranyar la posició de l'equip valencià a la taula. Unai Emery ha aconseguit crear un equip sòlid en defensa; letal en accions a pilota aturada; i amb una alta capacitat golejadora (lluny, però, encara dels registres de Barça i Madrid). L'ex entrenador de l'Almeria és un autèntic estrateg en les accions a pilota parada i guarda en la seva llibreta centenars de jugades per executar en còrners i faltes i que, en molts casos, li solen donar molts punts a l'equip.

El València 2011-2012 presenta força cares noves respecte al de la temporada passada. Han marxat David Navarro (Neuchatel), Vicente (Brighton & Hove Albion), César Sánchez (Vilareal), Isco i Joaquín (Màlaga), el Chori Domínguez (River Plate), Manuel Fernandes (Besiktas), Nacho González (Standard de Lieja) i el citat Juan Mata (Chelsea). Nombrosos són els futbolistes que han abandonat la disciplina ché aquesta temporada; com nombroses són les incorporacions. Amb un evident afany de renovar la plantilla amb cares noves i amb joventut el València ha fitxat al central Adil Rami (Lille), al porter Diego Alves, els extrems Pablo Piatti i Feghouli (Almeria), el migcampista Dani Parejo (Getafe), el jove porter Cristiano Pereira (Sporting de Braga), el mitjapunta Sergio Canales (Reial Madrid), el central Víctor Ruiz (Nàpols) i el lateral dret Antonio Barragán (Valladolid).


Malgrat que el Barça ha aconseguit puntuar en les seves últimes quatre visites a Mestalla, el d'avui es preveu que sigui un partit d'alta tensió i molt complicat per als de Pep Guardiola. A la porteria hi jugarà el futbolista del planter Vicente Guaita que li ha guanyat la partida a Diego Alves en lliga (el meta brasiler és l'utilitzat en Champions per Unai Emery) i que la temporada passada va ser una de les revelacions de la lliga quan va haver de substituir amb èxit al lesionat César Sánchez. Porter de gran envergadura, àgil i bo sota pals, però dèbil en el u contra u.


La línia defensiva es molt més competitiva aquesta temporada amb l'arribada de dos nous centrals (Rami i Víctor Ruiz) i la progressió meteòrica del català Jordi Alba al lateral esquerra. De fet, són 3 els catalans que presumiblement alinearà avui Emery si als ja citats li sumem Bruno Saltor al lateral dret. Tant Bruno Saltor com Jordi Alba són laterals molt ofensius i de llarg recorregut, però que pateixen en defensa. D'altra banda, la parella de centrals Rami-Víctor Ruiz es pot convertir en una de les gran atraccions de la temporada. El defensa internacional francès prové del Llille i és una autèntica assegurança en defensa: ràpid, contundent, amb vocació ofensiva, una correcta sortida de pilota i una arma letal a pilota aturada. És un excel·lent rematador de cap amb el qual el Barça haurà d'anar en compte. Al seu costat hi haurà Víctor Ruiz. El jugador sortit de la cantera del Barça i ex futbolista perico recorda molt a Piqué per la seva excel·lent sortida de pilota. És un central no especialment ràpid, però que rendeix a un gran nivell defensivament.


Emery apostarà molt probablement per una línia de 2 migcampistes que faci front a l'atac blaugrana amb el veterà David Albelda com a home de contenció i amb Banega al seu costat per donar més fluïdesa de joc. L'argentí és més ofensiu que el migcentre espanyol, però peca de ser molt irregular i poc solidari en tasques defensives; un aspecte en el que Albelda va més que sobrat.

Als dos extrems hi seran el reconvertit Jeremy Mathieu i l'habilidós Pablo Hernández. L'espanyol gaudeix d'una excel·lent capacitat tècnica, una notable visió de joc a l'hora de donar la última passada, però és excessivament irregular. Mathieu, en canvi, és un lateral esquerra que en molts partits també pot actuar com a extrem (capacitat que comparteix amb Jordi Alba o amb els blaugranes Dani Alves i Adriano).
No és gaire habitual veure'l en aquesta zona del camp, però ja han estat diversos els partits en els que quan el València s'enfrontava a equips de primer nivell i particularment al Barça, Emery ha apostat per reforçar la zona esquerra de l'equip amb dos laterals per fer front a les pujades del lateral i de l'extrem. Mathieu és un lateral amb molt bona planta, ràpid malgrat la seva alçada i potent, però que com Jordi Alba peca de no ser excessivament competent en tasques defensives. Malgrat tot, Mathieu ha donat molt bon rendiment a l'equip en els últims enfrontaments València-Barça.

I al davant dos homes totalment diferents: Piatti i Soldado. L'argentí actuarà molt probablement avui com a mitjapunta, tot i que la seva posició habitual és la d'extrem. Com passa amb Messi al Barça, Emery dóna llibertat de moviments al menut davanter argentí per aconseguir trencar les línies del rival gràcies ala seva velocitat, al factor sorpresa i a la gran capacitat de conducció de l'esfèrica que té l'argentí. Piatti és un futbolista extremadament ràpid, vertical i talentós però que peca de falta de gol. Tot i que aquestes condicions les sol explotar més quan juga a la banda, Emery ha apostat en més d'una ocasió per col·locar-lo per darrere del davanter centre.
Una posició de davanter centre que està ocupada per l'autèntica estrella de l'equip: Roberto Soldado.


L'estrella de l'equip: Roberto Soldado

Malgrat que arrossega molèsties després del partit davant de l'Sporting de Gijón, on va haver de ser substituït per un fort cop al peu, Soldado serà la màxima referència del València en atac en el partit davant del Barça.


El davanter valencià és l'alma mater de l'equip. Amb la marxa de Juan Mata al Chelsea aquest estiu, Soldado ha adquirit més galons dins del grup i s'ha convertit en un dels capitans de l'equip i en la màxima referència ofensiva del conjunt ché. Comparteix el pichichi amb Messi amb 5 gols (inclòs un hattrick en la primera jornada davant del Racing de Santander) i davant el mal moment que travessa Fernando Torres, podria ser una de les sorpreses en la llista de Del Bosque per a l'Eurocopa d'aquest proper estiu.

Soldado, de 26 anys, ha marcat 5 dels 6 gols que porta l'equip en el que va de temporada. Els seus gols equivalen al 83% dels punts aconseguits. Resulta que dels 9 punts que ha sumat el conjunt ché, fins a 7 han estat made in Soldado.

El davanter valencianista, criat a la cantera del Reial Madrid, és un davanter amb un gran olfacte golejador. Les seves principals virtuts són el joc aeri i una gran facilitat per connectar el remat de primeres. Pot ser una arma molt perillosa per a la defensa blaugrana davant les evidents dificultats de l'equip de Josep Guardiola a l'hora de defensar i anticipar-se a pilotes aèries. Malgrat ser un futbolista de bona planta no és ni un jugador lent ni maldestre amb la pilota als peus. Al contrari, sap buscar molt bé l'espai entre els defensors per connectar el remat amb certa facilitat i precisió.

El '9' ché és un davanter molt complet al que a primera vista només se li poden acusar dues debilitats: el no ser tècnicament un superdotat i una acusada irregularitat que ha demostrat des que competeix a Primera. Malgrat aquestes debilitats, la defensa blaugrana haurà d'anar molt en compte amb Soldado, que està en ratxa i que, com a bon davanter que és, té un olfacte golejador privilegiat quan està inspirat i en forma.