El proper rival: ATLÉTICO DE MADRID

L'Atlético de Madrid és el proper rival del Barça a la lliga. El conjunt matalasser visita demà el Camp Nou en la cinquena jornada de lliga amb la intenció de sumar la tercera victòria consecutiva.


Els madrilenys són vuitens a la classificació amb 7 punts (un menys que el Barça que és quart) i arribaran a l'Estadi havent guanyat els seus dos últims compromisos de lliga pel mateix resultat: 4 a 0. Si bé l'inici dels matalassers va ser certament titubejant, després d'un sorprenent empat a casa davant d'Osasuna en la primera jornada, els homes de Gregorio Manzano han anat a més amb el pas de les jornades i sembla que han esvaït definitivament els fantasmes de temporades anteriors. El profe Manzano ha tornat al Manzanares aquesta temporada amb la clara intenció de classificar a l'equip per a la propera edició de la Lliga de Campions i, de pas, fer un bon paper a l'Europa League (l'antiga Copa de la UEFA) on aquest any és un dels clars favorits per alçar-se amb aquest títol.

Quan parlem de l'Atlético el primer que se'ns passa pel cap és la imatge d'un equip absolutament imprevisible; capaç de golejades i partits memorables i de derrotes tant sorprenents com contundents. Quan parlem de l'Atlético és impensable, doncs, no pensar en un equip capaç de generar cada inici de temporada unes expectatives molt altes i que en la majoria de temporades acaben en un no-res, amb el que suposa això per una afició tant exigent i impacient com és la del Calderón.

Tanmateix, sembla que aquesta sí que pot ser, definitivament, la temporada del conjunt matalasser.

Una temporada que començava moguda per a l'Atlético. Dos noms van marcar l'estiu del conjunt blanc-i-vermell: Kün Agüero i Diego Forlán. Els que antany van ser ídols i cracks indiscutibles de l'entitat matalassera, aquesta temporada han abandonat el club; l'argentí camí del Manchester City i l'uruguaià camí d'Itàlia, a l'Inter de Milà. El panorama, a priori, semblava desolador per a l'aficionat davant la certesa que seria molt difícil, per no dir impossible, cobrir el forat que deixaven dos jugadors tant transcendentals en l'esdevenir del club com el Kün i Forlán.

Doncs veure per creure! Tot just a la quarta jornada de lliga sembla que ja ningú troba a faltar a aquests dos futbolistes al Manzaneres. I tot gràcies a un futbolista: Radamel Falcao. El davanter colombià ha arribat aquesta temporada a l'Atlético provinent del Porto (guanyador del triplet la temporada passada: Copa, Lliga i Europa League) i previ pagament de més ni menys que 45 milions d'euros. Falcao ja és pichichi de la lliga amb 5 gols (els mateixos que Messi i Soldado) i en només un mes de competició ja ha aconseguit posar-se a les esquenes tot el pes de l'equip.



Un equip que presenta moltes cares noves respecte la temporada passada. Aquest estiu han abandonat el club el jove davanter Borja (Múrcia), Elías (Sporting de Portugal), Ujfalusi (Galatasaray), Keko (Catania), De Gea (Manchester United), Pacheco (Karpaty), Valera (Getafe), Raúl García (Osasuna), Rubén Micael (Saragossa), l'ex blaugrana Fran Mérida (Sporting de Braga), Cabrera (Numància) i els citats Kün Agüero (Manchester City) i Diego Forlán (Inter de Milà).
No em d'oblidar, a més, la destitució de Quique Sánchez Flores com a entrenador del primer equip; un càrrec que ocupa des d'aquesta temporada el ja també citat Gregorio Manzano.

Igual de nombroses han estat les incorporacions. Al fixatge de Falcao (Porto) i a la contractació de Goyo Manzano, els li hem de sumar les arribades del jover porter Thibaut Courtois (Chelsea), el migcampista Tiago (Juventus), l'extrem Salvio (Benfica), el porter Sergio Asenjo (Màlaga), el central Joao Miranda (Sao Paulo), el lateral ambidextre Sílvio i el jove davanter Pizzi (Sporting de Braga), Adrián López (Deportivo de la Coruña), el migcampista Gabi (Saragossa), l'extrem Arda Turan (Galatasaray) i el migcampista Diego Rivas (Wolfsburg).


Gregorio Manzano compta, doncs, amb una plantilla més jove i amb jugadors més contrastats respecte a l'equip que va dirigir la temporada passada el seu homòleg Quique Sánchez Flores.
El de demà es preveu un partit molt intens i amb molts gols, tal i com ha vingut sent habitual al Camp Nou les darreres temporades. Manzano se sent molt còmode jugant amb un 4-4-2 (esquema que ja ve utilitzant l'equip els últims anys), tot i que no és descabellat pensar que pugui presentar un 4-3-3. Tanmateix, i veient l'alt rendiment que dóna l'equip jugant per les bandes i assistint a Falcao, el més probable és que Manzano presenti demà al Camp Nou l'habitual 4-4-2. L'Atlético és un equip que se sent molt còmode jugant al contraatac i cedint la possessió de l'esfèric a l'equip rival. Aquesta temporada, a més, li hem de sumar la gran capacitat golejadora que té a pilota aturada amb l'arribada de jugadors com Falcao, Miranda, Diego i Arda Turan.

PORTERIA

A la porteria el titular és el jove Thibaut Courtois. Aquest futbolista, de només 19 anys, ve a cobrir la marxa de David De Gea, que s'ha convertit en el nou porter del Manchester United. Courtois va fitxar aquest estiu pel Chelsea provinent del conjunt belga del Genk, on es va proclamar campió de lliga, va ser nomenat millor porter de la competició i millor jugador del club. El Chelsea, però, va decidir cedir el porter a l'Atlético per una temporada amb la intenció de formar-lo en un equip d'elit. Courtois és un porter molt semblant al seu antecessor De Gea. Alt (1,98 cm.), amb uns grans reflexos sota pals, inapel·lable en el joc aeri, però que pateix quan surt de l'àrea petita.

DEFENSA

A la defensa Manzano comptarà amb els mateixos futbolistes que van golejar a l'Sporting de Gijón en la última jornada. L'únic canvi serà en el lateral dret on Sílvio, que venia sent titular les últimes jornades, ha quedat fora de la convocatòria després de caure lesionat. La baixa del lateral portuguès la podria cobrir el veterà Antonio López o Luis Amaranto Perea. Si Manzano vol un futbolista més experimentat i més competent en tasques defensives apostarà per el primer; mentre que si vol un lateral més ràpid i contundent apostarà pel colombià. Sigui quina sigui la opció que triï Manzano, el Barça tindrà en aquesta banda una excel·lent opció per fer mal a la defensa de l'Atlético, ja que tant Antonio López com Perea estan lluny del seu millor nivell (el primer per qüestions d'edat, i el segon perquè és extremadament irregular i imprevisible).

A l'altre lateral esquerra hi serà Filipe Luis. El brasiler, que va estar a punt de fitxar pel Barça fa dues temporades (finalment va arribar Maxwell), és un lateral eminentment ofensiu, amb molta presència en atac, un bon xut des de llarga distància, però que defensivament encara ha de progressar.

I al centre de la defensa hi seran el brasiler Miranda i el jugador del planter Álvaro Domínguez, tots dos futbolistes amb un estil molt similar. Excel·lents en el joc aeri i amb una correcta sortida de pilota. Miranda és més expeditiu que Domínguez; mentre que l'internacional sub-21 és més tècnic que el brasiler.

MIG DEL CAMP

Al mig del camp Manzano apostarà per un doble pivot, molt probablement amb Gabi i Tiago. Gabi torna al Manzanares després del seu exitós pas pel Saragossa i s'ha convertit en la brúixola de l'equip. Migcampista tècnic, amb una gran visió de joc, solidari en tasques defensives, perillosíssim a pilota parada, amb un xut molt potent i que no és estrany veure'l aparèixer des de segona línia per finalitzar la jugada.

Tiago, en canvi, haurà de fer la feina més bruta. El portuguès és un migcampista molt tàctic i recuperador però que no és, ni molt menys, maldestre amb la pilota als peus.

Als dos extrems hi seran Arda Turan i José Antonio Reyes. El turc ha estat una de les notícies més agradables d'aquest estiu. Un futbolista semi-desconegut per la majoria d'aficionats però que és l'alma mater de la seva selecció. Turan jugarà a la banda dreta per servir centrades per a Falcao, com també per fer diagonals aprofitant el seu desequilibri i el seu portentós xut des de fora de l'àrea. El turc és un futbolista ràpid, tècnic i perillós a pilota aturada.

I a la banda esquerra hi serà José Antonio Reyes. L'andalús no era peça clau en un equip des que jugava al Sevilla, i aquest rol de jugador clau sembla que li ha afavorit enormement. Jugador exquisit tècnicament i amb un excel·lent xut i que és capaç de trobar el mínim espai entre els defenses per assistir de forma precisa al davanter. Sembla que aquesta temporada ha deixat enrere la plaga de lesions i la fama d'irregular que l'ha acompanyat al llarg de la seva carrera.

DAVANTERA

A la mitja punta, i s'hi s'acaba de recuperar d'unes molèsties que el fan ser dubte fins a última hora, hi serà el controvertit Diego Rivas. El migcampista brasiler és el paradigma de futbolista talentós que mai acaba d'explotar. Quan va arribar del seu país per jugar al Werder Bremen estava cridat a ser un dels millors futbolistes del continent, però entre lesions i problemes amb les sortides nocturnes, mai ha acabat de ser aquell futbolista que tant prometia. Ara, amb 26 anys, li arriba una excel·lent oportunitat de redimir-se i deixar pal·les que encara té potencial per convertir-se en un jugador important a Europa. Diego arriba cedit pel Wolfsburg i amb l'objectiu de cobrir la baixa de Falcao. Tot i així són dos jugadors extremadament diferents ja que Diego no és un golejador, sinó un enganche de tota la vida. Un 10 clàssic. Extremadament tècnic, amb una visió de joc privilegiada i que té un guant a la seva cama dreta.

I al davant, en punta d'atac, l'autèntica estrella de l'equip...

L'estrella de l'equip: Radamel FALCAO


El davanter colombià ja és un dels millors davanters del món sense cap tipus de discussió. La temporada passada, quan jugava a les files del Porto, es va convertir en el pichichi de l'equip, en el màxim golejador de la lliga portuguesa i va batre el record de gols marcats en una temporada a l'Europa League. Arriba a l'Atlético com una autèntica estrella i com a tricampió a Portugal.

Falcao és letal en el joc aeri malgrat no ser un davanter de gran envergadura (1,77 cm.). Sense caure en exageracions, és probablement un dels millors finalitzadors de cap que hi ha en el futbol europeu, tant per la seva potència de remat com, sobretot, per la seva gran capacitat d'anticipació.

El colombià és un futbolista ràpid; un expert en el llançament des dels 11 metres; amb un olfacte golejador envejable (recorda al millor Raúl o Van Nistelrooy en aquest sentit); inapel·lable en el remat de primeres amb les dues cames i que dins de l'àrea és un jugador letal que no dóna concessions. Si el respecten les lesions, se'ns dubte serà un dels futbolistes de la temporada i un dels millors davanters dels propers anys. Falcao és un diamant en brut en possessió de l'Atlético i que serà un autèntic corcoll per a la defensa blaugrana. Si finalment juga Diego, el Barça haurà d'anar molt en compte amb la connexió entre aquests jugadors, com també amb les assistències de Reyes i Turan.