El proper rival: SPORTING DE GIJÓN

Després de la jornada europea i de l'enèssima maneta del Pep Team (0-5 davant del BATE Borissov) toca parlar ara de la lliga. I és que el Barça visita a l'Sporting de Gijón en la sisena jornada del campionat hi ho fa amb la intenció d'assolir el liderat per primer cop aquesta temporada.

Els blaugranes s'enfronten avui a partir de les 20:00 hores (el podreu seguir a la Penya des de mitja hora abans) al cuer de la lliga: un Sporting que només ha sumat 1 punt en 5 jornades gràcies a l'empat (0-0) que va aconseguir en l'últim partit davant del Racing de Santander.

Malgrat la diferència abismal a la classificació entre ambdós equips, el Barça ha patit molt per sumar punts al Molinón les darreres temporades.

La d'avui és la quarta visita del Barça al camp de l'Sporting des que Pep Guardiola és entrenador del primer equip.
El primer any el Barça arribava al Molinón després d'un desastrós inici de temporada en el que els blaugranes només havien sumat 1 punt de 6 possibles. El partit, però, el va resoldre el Barça amb un contundent 1 a 6: un resultat que suposaria, a la postre, un punt d'inflexió en aquell equip i que el portaria a dominar de cap a peus el campionat de lliga.

A partit d'aquí les coses s'han anat complicant any rere any. La temporada 2009-2010 el Barça es va endur la victòria per la mínima gràcies a un gol al contraatac de Pedro; i la temporada passada el resultat va ser d'empat a 1 (gol de David Villa) en una de les poques punxades dels de Pep Guardiola fora de casa.

És òbvi que el Barça parteix com a favorit i que tots dos equips arriben al partit amb estats de forma incomparables: un com a cuer i l'altre després d'endosar dues manetes consecutives. Malgrat tot, hi han dos aspectes a tenir en compte i que fan pensar que el d'avui serà, a priori, un partit complicat de poder tirar endavant pel Barça: els precedents entre tots dos equips al Molinón (18 victories locals, 15 empats i 15 victories culers); i el fet que el Barça encara no ha estat capaç de guanyar fora de casa en lliga aquesta temporada (2-2 contra la Reial Societat i 2-2 davant del València).

Sporting 2011-2012: una plantilla amb poques variacions

L'Sporting no presenta aquest any gaires variacions respecte l'equip que la passada temporada va completar una gran actuació quedant en desena plaça (47 punts) i que va aconseguir la permanència gràcies a una excepcional segona volta.
Han abandonat la disciplina del conjunt asturià només 4 futbolistes: Jorge García (Múrcia), Rafel Sastre (Osca), Diego Castro (Getafe) i José Ángel (Roma). Especialment doloroses han estat les baixes de Diego Castro i José Ángel; dos futbolistes clau en l'esquema de Manolo Preciado aquestes últimes temporades. L'últim d'aquests, José Ángel, és un prometedor lateral esquerre de només 22 anys i internacional sub-21 que aquest darrer estiu va estar molt a prop de firmar pel Barça, però que finalement ha acabat fitxant per la Roma de Luis Enrique.

D'altra banda, tampoc han estat molt nombroses les arribades. L'Sporting s'ha fet aquesta temporada amb els serveis del davanter Óscar Trejo (Mallorca), el migcampista Ricardo León (Tenerife), el lateral ambidestre Damián Suárez (Defensor Sporting) i el migcampista André Castro (Porto) que arriba com a cedit per segona temporada consecutiva.


Manolo Preciado continúa sent l'amo de la banqueta

Aquesta és la sisena temporada del tècnic càntabre a la banqueta de l'Sporting. Preciado va arribar l'any 2006 al Molinón quan l'equip vagaba per la Segona Divisió i la temporada 2007/08 va aconseguir l'ascens a la Primera Divisió. Tot i que s'ha especulat amb el seu comiat més d'una vegada, Preciado és un ídol per l'afició de l'Sporting i un valor segur a la banqueta fins a dia d'avui.

El tècnic càntabre apostarà demà per l'esquema que ha vingut utilitzant els darrers anys i que fins a dia d'avui li ha funcionat per fer de l'Sporting un equip segur en defensa i perillós al contraatac: un 4-2-3-1 amb un defensa molt sòlida i ben resguardada per 2 migcampistes, i amb futbolistes de mig camp en amunt molt ràpids i perillosos al contraatac.
Precido només té dues baixes pel partit davant del Barça: el davanter Nacho Novo i el migcampista Carmelo González; tots dos per lesió.

L'Sporting és l'equip menys golejador de Primera juntament amb el Granada (només 2 gols en 5 jornades) i un dels més golejats (9 gols en contra); només superat per Osasuna (12) i Saragossa (13); tot i que aquests dos equips han jugat un partit més. Malgrat tot, Preciado ha fet del conjunt asturià, les darreres temporades, un equip fiable en defensa i perillós jugant al contraatac: dues virtuts que ha explotat excel·lentment jugant contra els equips més grans; mentre que ha patit quan ha hagut de portar la iniciativa.


L'onze ideal

PORTERIA

A la porteria, Preciado sembla no tenir molt clar amb qui comptar com a primer porter de la plantilla. Va començar apostant pel Pichu Cuéllar (els aficionats del Barça el recordareu per la nefasta actuació que va protagonitzar defensant la porteria de l'Atlético de Madrid en la golejada dels blaugranes per 0 gols a 6 la temporada 2006-2007), però en les darreres jornades el porter titular ha estat el veterà Juan Pablo (33 anys). Si fem cas al què ha passat en els últims partits demà serà aquest últim qui es col·loqui sota pals.
En línies generals Juan Pablo és un porter molt fiable i experimentat. Segur en el joc aeri, en les sortides i en l'u contra u, però que ha perdut certa agilitat sota pals amb el pas del temps. És un porter que va molt a ratxes i que si té el dia és pràcticament impossible marcar-li un gol.

DEFENSA

La defensa és la línia de l'equip que Preciado sembla tenir més clara i que menys variacions pateix al llarg de les jornades.

Al lateral dret hi jugarà Alberto Lora. Defensa molt menut (1,68 cm.), ràpid, amb vocació ofensiva i que és lamo de la banda dreta de l'equip. No és gens estrany veure'l en moltes ocasions en accions d'atac recorrent la banda, si bé davant del Barça s'haurà de contenir més de l'habitual si no vol patir en defensa. Malgrat ser un lateral amb molt de recorregut és fiable en defensa. És un dels futbolistes que més gaudeixen de la confiança de Preciado fins al punt que el tècnic càntabre a reconegut en més d'una ocasió que si fós per ell estaria jugant ja amb la selecció absoluta. Temps encara en té, ja que Lora només té 24 anys.

El seu homòleg a la banda esquerra serà el jove Roberto Canella. Amb la marxa de José Ángel aquesta ha de ser la temporada de Canella. Un futbolista que el curs passat partia com a titular però que es va veure superat per l'eclosió d'un dels laterals més prometedors del futbol espanyol. Canella, de 23 anys, és com Lora un lateral que no fa escarafalls a l'hora de pujar en atac. No és tant ofensiu com el lateral dret, però si té la ocasió puja la banda per crear superioritat en atac. Més complet en defensa que Lora, peca en ocasions de perdre la posició en excés i de ser molt irregular.

I la parella de centrals la formaran el veterà Iván Hernández i un vell conegut de l'afició blaugrana: Alberto Botía. El primer, Iván Hernández, és un central experimentat (31 anys) i de bona planta (1,85 cm.) que és molt segur en el joc aeri i que no perd mai la posició. Futbolista més que correcte tàcticament al qui només li manca sortida de pilota i que peca de falta de velocitat.

Dues mancançes que les cobreix a la perfecció el seu company Alberto Botía. Futbolista sortit del planter del Barça i que ja ha estat convocat per la selecció absoluta. Tot i que només té 22 anys és un dels centrals espanyols amb més projecció (el Barça encara té una opció de compra sobre el futbolista que juga com a cedit a l'Sporting) i que presumeix d'una excel·lent sortida de pilota. Central de bona planta (1,88 cm.) molt solvent, com el seu company, en el joc aeri i que cobreix la seva falta de velocitat amb una excel·lent capacitat per anticipar-se als seus rivals.

MIGCAMPISTES

Preciado acostum a apostar per una parella de migcampistes per davant de la defensa. Els escollits per aquesta posició seran André Castro i el jove jugador del planter Nacho Cases. Dos futbolistes de perfil molt similar que es caracteritzen per ser molt sacrificats; amb projecció ofensiva; compensen les mancançes defensives amb molt de treball i una pressió asfixiant; i tenen una més que correcta capacitat per generar joc.

André Castro és més golejador que el jove Nacho Cases, futbolista sortit del planter de Mareo i que la temporada passada va ser una de les revelacions de la lliga. La seva major virtut és la de ser uns tot-terrenys que no descansen durant els 90 minuts i que suposen un pulmó per a la defensa i una opció molt vàlida per als jugadors d'atac.

MITJA PUNTA

Per davant de Nacho Cases i André Castro, Preciado apostarà per una línia de tres mitges puntes amb Alberto Rivera al centre, Miguel de las Cuevas a la dreta i Óscar Trejo a l'esquerra.

És, sens dubte, la línia de l'equip més perillosa. Un autèntic corcó per a les defenses rivals quan l'Sporting juga al contraatac gràcies a la velocitat dels dos extrems Trejo i De las Cuevas i la privilegiada visió de joc i pausa que dóna Rivera. Aquest últim, veterà futbolista sortit del planter del Reial Madrid, és un futbolista molt tècnic i solidari en tasques defensives que gaudeix, com déiem, d'una bona visió de joc i d'una gran capacitat per donar la última passada. Els seus punts dèbils són el joc aeri i la velocitat.

A la dreta hi serà Miguel de las Cuevas. En un equip que destaca per no tenir cap estrella, però si un gran grup de jugadors, aquest futbolista (sortit del planter de l'Hércules i que va passar amb més pena que glòria per l'Atlético de Madrid) és el jugador a tenir més en compte pel Barça. Es tracta d'un exquisit extrem de 25 anys molt perillós per la seva velocitat; un potentíssim xut des de mitja i llarga distància; una envejable capacitat tècnica; una visió de joc privilegiada; més futbolista vertical que extrem pur; i que és molt desequilibrant. Peca de ser poc solidari en defensa i de ser molt irregular: dos handicaps que van evitar que fós un futbolista important al conjunt del Manzanares. Per buscar-li un símil més conegut, es tracta d'un futbolista molt semblant a José Manuel Jurado (Schalke 04).

I a l'esquerra i serà l'argentí Óscar Trejo. És el substitut del lesionat Nacho Novo que fins ara estava sent el titular a aquesta banda. Futbolista extremadament vertical i veloç que peca de ser molt poc solidari en defensa. Malgrat que pot actuar perfectament com a davanter, degut a la seva velocitat també es desenvolupa a la perfecció a l'extrem. Malgrat ser davanter no és un golejador nat, però és un autèntic corcoll per a la defensa ja que sap buscar molt bé l'espai entre els defenses.

DAVANTERA

I en punta d'atac hi haurà David Barral. L'autor del gol la temporada passada davant del Barça és un davanter pur i dur però excessivament condicionat a les seves ratxes golejadores. La temporada passada va ser molt criticat degut a una sequera golejadora que es prollongar durant moltes jornades. Els seus registres golejadors no són espectaculars, però és un futbolista que mai podrà ser criticat per falta d'implicació. Incansable en atac, pressiona com ningú la sortida de pilota des de la defensa i és un futbolista molt combatiu. Correcte en el joc aeri i solvent dins de l'aèra. Remata fàcilment amb les dues cames però pateix quan es troba fora de l'àrea (com Falcao).