30 de novembre del 2011

Milan-Barça

Milan-Barça


















Vuit joves de la nostra Penya es van desplaçar fins a la ciutat italiana per gaudir del millor partit de la lligueta de Champions d'enguany.

Uns amb Ryanair i altres amb Easyjet però cap amb l'agència oficial del club. L'opció de vol amb Halcon Viajes, com ja passava amb el RACC, tenia un preu desorbitat. Els nostres integrants van comprar vols de anada i tornada per preus d'entre 56-80 euros mentre que el vol oficial costava 400. UNA BOGERIA!

Cap al migdia vàrem arribar al centre de la ciutat. 4700 culers estarien presents al estadi però per el centre de Milà no és feien notar. Desprès un cop dins l'estadi vàrem comprovar que a la zona visitant hi havia molta gent de estrangera que alguns no eren ni del Barça. Fins i tot, algun va celebrar els gols del equip contrari.

Desprès de visitar el centre de la ciutat. Vàrem dirigir-nos cap a l'estadi amb moltes ganes de veure el partit. Val a dir que hi havien poques Penyes presents. Felicitar a la Penya Lombarda per el mosaic organitzat a la sortida dels nostres jugadors al camp.




Felicitar a la Penya Solera de Calella que sempre viatgen amb el Barça.



Hi havia molta presència de culers des de terres polaques. Molt contents de veure que socis i simpatitzants del nostre club viatgen d'arreu del món per veure'l jugar.




Aquí deixem unes imatges del desplaçament. Animem a tothom a viatjar. Sabem que el club no dona facilitats. I que els preus de l'agència oficial del club són pensats per fer negoci i no perquè el socis poguem viatjar. Tot i això, qui s'ha desplaçat amb el Barça repeteix!






Penya Blaugrana de Caldes de Montbui.

28 d’octubre del 2011

El proper rival: R.C.D. MALLORCA

Desena jornada del campionat: Barça - Mallorca

Dies d'incerteses els que ha viscut el Barça aquesta darrera setmana després de la victòria per la mínima davant del Granada en un partit on els blaugranes, certament, no van oferir la millor imatge.
Malgrat tot, els 3 punts van acabar viatjant cap a Barcelona en un matx que es podria resumir fàcilment amb un "patir avui per gaudir demà".

Però la competició no deixa temps per relaxar-se ni per recrear-se en la ressaca de l'últim partit. El Barça rep aquest dissabte la visita del Mallorca al Camp Nou en la que és la desena jornada del campionat.
Els blaugranes saltaran a l'Estadi com a tercers classificats amb 21 punts; un punt menys que el Reial Madrid que és segon (22 punts) i a dos del Llevant (23) que per segona jornada consecutiva es manté en la part més alta de la classificació.

Així doncs, si el Barça vol recuperar el liderat haurà de guanyar al Mallorca i esperar que els madrilenys no guanyin a Anoeta davant de la Reial Societat (dissabte a les 22:00 hores) i que el Llevant no sumi els 3 punts en la seva visita a Osasuna (diumenge a les 16:00 hores).


Un club amb problemes dins i fora del camp

El Mallorca arriba al Camp Nou com a 13è classificat després d'haver sumat 9 punts en 9 jornades. Els balears estan a la zona tranquil·la de la classificació, però no es poden adormir ja que només els separen 2 punts de la zona de descens.

El conjunt capitalí, doncs, no arriba en el millor moment per enfrontar-se al Barça. Els homes entrenats per Joaquín Caparrós venen de perdre a casa en l'última jornada davant de l'Sporting de Gijón per un ajustat 1 a 2 i oferint una pobre imatge davant de la seva afició en un partit on els asturians van acabar remontant l'1 a o inicial que van aconseguir els balears.
Menys esperançadores són encara les xifres de l'equip fora de l'Iberostar Estadi on els mallorquins encara no saben el què és guanyar i acumulen dues derrotes i dos empats. No sembla, doncs, el millor moment per enfrontar-se a l'actual campió de la Lliga.

Per si no fora poc, el club tampoc viu el seu millor moment als despatxos. L'actual president, Llorenç Serra Ferrer (ex-entrenador del Barça la temporada 2000/01), ha perdut gran part del recolzament de la seva afició i les arques del club estan des de fa molt de temps en números vermells.
Institucionalment els mallorquins han viscut uns últims mesos molt convulsos. La pretemporada ja va començar moguda amb un Michael Laudrup encès amb la directiva per no satisfer les demandes en fixatges que havia fet al llarg de l'estiu. L'entrenador danès, a més, va veure com un dels fixatges d'última hora del club, el davanter Marvin Ogunjimi (que venia a cobrir la baixa de Pierre Webó), no va poder firmar finalment amb el Mallorca perquè els papers del seu trànsfer van arribar fora del període d'inscripció de fixatges. Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got i que va portar a Laudrup a mantenir un creuament de declaracions amb el president lamentant el poc suport i eficàcia de la directiva.
Finalment, unes contundents declaracions del representant del Laudrup atacant a Serra Ferrer van propiciar que el mandatari balear decidís destituit al tècnic danès i apostar per Joaquín Caparrós com a nou entrenador de l'equip.

Laudrup va abandonar el Mallorca a la cinquena jornada deixant a l'equip en 15à posició. La jornada següent, que enfrontava als balears amb Osasuna, va ser l'ex blaugrana Miquel Àngel Nadal qui va agafar les regnes de l'equip de forma provisional.
Finalment, el 5 d'octubre, Joaquín Caparrós va debutar com a nou tècnic balear amb una empat a casa davant del Sevilla (0-0). Després de 3 jornades l'equip a millorat sensiblement i ha estat capaç de plantar cara a equips importants com l'Atlético de Madrid o el València amb els quals ha aconseguit empatar en tots dos casos (1-1 davant dels madrilenys i dels valencians).


Joaquín Caparrós: una aposta segura

La de Caparrós és, per sobre de tot, una aposta segura per part de la directiva balear. Quan va sonar el nom del míster andalús per dirigir l'equip la unanimitat va ser absoluta, tant per part de l'entorn com dels futbolistes.
El tècnic d'Utrera té un llarg i exitós currículum com entrenador de Primera i que avala al cent per cent el seu fixatge pel Mallorca. Caparrós va dirigir durant 5 anys al Sevilla creant les bases d'un equip que uns anys després es convertiria en un dels grans de la nostra Lliga. Després d'abandonar el Sevilla va fitxar pel Deportivo de la Coruña on s'hi va estar dues temporades; fins que el 2007 es va convertir en nou entrenador de l'Athletic de Bilbao. Com a inquil·lí de la banqueta dels lleons, Caparrós es va convertir en un dels personatges més estimats per la afició de San Mamés després de classificar a l'equip per disputar competició europea.
El tècnic andalús va abandonar el Bilbao a finals de la temporada passada per convertir-se en el nou tècnic del Neuchatel Xamax suís. Uns problemes amb el president del club, el magnat rus Andrei Rudakov, que va entrar al vestuari de l'equip armat i criticant fortament l'actuació de l'equip en l'últim partit, van portar a Caparrós ha decidir abandonar la disciplina de l'equip suís.
Va ser aleshores quan se li va presentar l'opció de fitxar pel Mallorca i el tècnic andalús, desitjós d'oblidar la traumàtica situació viscuda al Neuchatel, va acceptar la proposta de Serra Ferrer per convertir-se en el nou entrenador del club balear.

Jokin, com el coneixen a Bilbao, és un entrenador amb un magnífic cartell a la Lliga i que s'ha convertit en un autèntic especialista en potenciar equips que es troben en una situació econòmica i esportiva complicada. El Sevilla i l'Athletic en són un bon exemple, així que no ens hauria d'estranyar que si el tècnic d'Utrera té continuïtat a Mallorca, acabi convertint a l'equip balear en un conjunt que pugui deixar de passar penúries per conservar la categoria i aspirar a curt termini a disputar competició europea.


Caparrós vs. Guardiola: dos apassionats de les banquetes amb estils oposats

Pep Guardiola sembla que li té la partida guanyada a l'actual entrenador del Mallorca. El tècnic català i l'andalús s'han vist les cares 6 vegades amb un balanç favorable a Guardiola de 5 victòries i un empat. Aquests 6 enfrontaments s'han produït amb Guardiola entrenant al Barça i Caparrós com a tècnic de l'Athletic, així que aquest dissabte s'obre un nou panorama.

El blaugrana i el balear són dos tècnics molt similars en la manera en la que viuen els partits, però completament oposats a l'hora de plantejar-los. Són dos personatges molt viscerals i apassionats que s'han fet famosos per la forma com viuen els partits. De peu dret els 90 minuts; corregint les errades; animant als seus jugadors; protestant a l'àrbitre...

L'altre cara de la moneda, però, és la seva filosofia de joc. De sobres és coneguda la passió de Guardiola pel futbol total. Caparrós, en canvi, és un perfil d'entrenador que prioritza enormement el rigor defensiu i exigeix als seus jugadors una intensitat extrema (en aquest darrer aspecte és un perfil d'entrenador molt similar a Marcelo Bielsa). Només cal veure els darrers enfrontaments entre Barça i Athletic per preveure que el de dissabte serà un partit on el Barça haurà de mastegar sorra per sortir airós del matx.

Tanmateix no és un entrenador extremadament amarrategui com podria ser, per exemple, Héctor Cúper. Caparrós és un tècnic que fora de casa prioritza el no encaixar gol, però que quan juga a casa li agrada que el seu equip porti la iniciativa.


El Mallorca 2011-2012: poques cares noves i aposta clara pel planter

Fora del conflicte amb Ogunjimi, l'estiu del Mallorca no ha estat gaire mogut. El club balear ha patit dues baixes molt importants com són les de Webó (Eskisehirspol) i De Guzmán (Vilareal), però donada la complicada situació econòmica del club, ha decidit retocar poc la plantilla i apostar per jugadors de la casa com el tercer porter Yeray Gómez (19 anys); el central Martí Crespí (23 anys); el lateral dret Pau Cendrós (24 anys); el lateral esquerra Kevin García (22 anys); el lateral esquerra Pedro Bigas (21 anys); i el migcampista Tomás Pina (24 anys).

A part dels jugadors que han pujat del filial, el Mallorca també s'ha fet amb els serveis del davanter Tommer Hemed (Maccabi Haifa); el porter Juan Calatayud (Hércules); el central José Manuel Chico (Gènova); el lateral esquerra Pablo Cáceres (Club Atlético Tigre); el lateral dret Gianni Zuiverloon (West Bromwich Albion); el davanter Alejandro Alfaro (Sevilla); i el migcampista Fernando Tissone (Sampdoria).

D'altra banda, a part de les baixes importants de Webó i De Guzmán, el Mallorca ha prescindit aquest estiu dels serveis de: el davanter Óscar Trejo (Sporting de Gijón); el central Rubén González (Osasuna); el lateral esquerra Ayoze Díaz i el porter Germán Lux (Deportivo de la Coruña); el davanter Sergi Enrich i el lateral dret Ximo Navarro (Recreativo de Huelva); i el lateral esquerra Enrique Corrales (Las Palmas).


Un equip defensivament feble i pobre en atac

El Mallorca s'ha convertit en un equip fràgil defensivament aquesta temporada. Si hi ha alguna cosa que ha quedat clara en aquest inici de temporada és que els balears han perdut la firmesa en defensa que els ha caracteritzat les últimes temporades.
Aquest any l'equip ja no és tan sever, contundent ni difícil de superar, sobretot al seu estadi. La principal causa d'aquesta pèrdua d'eficiència defensiva són els numerosos problemes que ha patit la línia defensiva des de l'inici de la temporada. En les darreres jornades han comès errors greus i han encaixat 5 gols a pilota aturada.
És, sens dubte, la zona que més preocupa a Caparrós, que des de la seva arribada s'ha centrat en reforçar la línia defensiva.
Tot i així, les baixes per lesió estan condicionant la seva tasca en excés. El tècnic andalús s'ha vist obligat a modificar la defensa degut a les lesions de Cáceres, Kevin, Zuiverloon i Nunes, que encara no s'han estrenat aquesta temporada.
El Mallorca és, amb 11 gols en contra, un dels equips més golejats; i amb només 8 gols a favor un dels menys golejadors.
De fet, els balears respiren tranquils gràcies als llançaments de penals. Són fins a dia d'avui l'equip més afavorit en aquest aspecte després que els hi hagin assenyalat 4 penals a favor i cap en contra. Si no fos per aquests penals, el bagatge ofensiu del Mallorca seria certament pobre.


Un 4-2-3-1 que dissabte es pot convertir en un 4-5-1

Per el matx davant del Barça, Joaquín Caparrós té les baixes per lesió dels defenses Nunes (en aquest cas de llarga durada), Cáceres i Kevin; i els migcampistes Pina, Aki i Tejera.

Joaquín Caparrós ha utilitzat sempre des que entrena el Mallorca un 4-2-3-1. Un sistema molt utilitzat pels rivals del Barça i que en fase defensiva sol convertir-se en un 4-5-1 amb els dos extrems habituals ajudant en tasques defensvies. El de demà serà un equip que en defensa molt probablement optarà per acumular molta gent en defensa amb dues línies molt sòlides de 4 defenses i 5 migcampistes per sortir ràpid al contraatac.

Amb les baixes que té Caparrós, l'onze més probable serà el que formin: Dudu Aouate en poteria; una línia de quatre defenses amb Pau Cendrós a la dreta, Pedro Bigas a l'esquerra i una parella de centrals formada per Chico i Ramis. Aquesta és una lína defensia que convina dos laterals molt joves i descarats del planter i una parella de centrals solvent i veterana. Bigas i Cendrós es prodiguen molt en atac, però la seva inexperiència la poden acabar pagant en defensa. Són ràpids i tècnics, però han de millor tàcticament.

El mig del camp el formarà un doble pivot amb el veterà Pep Lluís Martí i Fernando Tissone. Dos homes de brega que són molt eficients defensivament, però no especialment prodigiosos a l'hora de generar joc.

Per davant d'aquest doble pivot hi acturà una línia de tres mitjes puntes amb el Chori Castro i Nsue a les bandes i Joao Victor al centre. Castro i Nsue són dos extrems molt verticals, ràpids i profunds que són letals al contraatac; mentre que Joao Victor és un migcentre de caràcter defensiu (també pot actuar de central) que acturà en una falsa mitjapunta ajudant més en defensa que en atac. A l'hora de sortir al contraatac, Joao Victor podria restrassar la seva posició i deixar que sigui Tissone o Martí qui nutreixin de pilota els davanters.

I en punta d'atac i actuarà l'israelià Hemed. Expert en el llançament des dels one metres i perillós en el joc aèri; és un davanter d'area que pateix quan es troba fora del seu hàbitat. Dins l'àrea és perillós amb si troba espais.

24 d’octubre del 2011

35 Aniversari de la Penya

El passat dimecres 12 de Octubre del 2011 és va celebrar a Caldes de Montbui la 22a Trobada de Penyes del Vallès i del 35è Aniversari de la PB Calderina.

Vam viure un jornada històrica per la nostre Penya i per Caldes de Montbui. Moltes gràcies a totes les penyes participants que ens van acompanyar en aquesta jornada. Esperem que tots gaudíssiu d'una gran jornada barcelonista.

Aquí deixem unes fotografies del acte que va congregar molt gent de totes les edats.












El proper rival: GRANADA

Novena jornada de lliga: Granada - FCBarcelona

Sense temps per pair l'empat davant del Sevilla, la competició de Lliga es reprèn aquest dimarts amb la disputa de la novena jornada del campionat.

El Barça visita l'estadi Nuevo Los Cármenes per enfrontar-se al Granada (20:00h; des de mitja hora abans el podreu seguir a la seu de la Penya) amb la intenció de recuperar el liderat i esvaïr qualsevol indici de dubte. I és que després de l'empat contra el Sevilla, els blaugranes inicien la novena jornada en tercera posició (18 punts) per darrere del Reial Madrid (19) i del sorprenent Llevant (20).





El retorn d'un històric de la nostra Lliga

35 anys després el Granada CF torna a ser equip de Primera. El retorn dels andalusos a la màxima categoria del futbol espanyol no està sent fàcil, però tot fa pensar que no defalliran en l'intent d'aconseguir la permanència. Un objectiu en el que el seu entrenador hi té un paper essencial.

L'entrenador dels granadins és
Fabri González, un clàssic de les banquetes de Segona i que sap treure com ningú suc de plantilles amb futbolistes de poc renom.
Tal i com passa a Gijón amb
Manolo Preciado, Fabri s'ha convertit en pocs anys en un mite vivent per a l'afició del Granada. I és que no és per menys.
El tècnic gallec és l'entrenador del conjunt andalús des del 2010, any en el que va agafar l'equip a la Segona Divisió B i el va ascendir a la categoria de plata. Després d'aquest primer èxit,
Fabri va ser capaç de classificar l'equip la temporada passada en cinquena posició; plaça que donava dret a disputar el playoff d'ascens a Primera. El Granada va sortir victoriós de les dues eliminatories davant del Celta i de l'Elx i va aconseguir l'anhelat ascens 35 anys després.


La formula Pozzo - Granada: la formula de l'exit

El conjunt andalús es nutreix les darreres temporades de jugadors cedits per equips de primer nivell com el Benfica o l'Udinese.
Especialment curiosa resulta la relació amb l'equip italià. Enrique Pina, president del Granada i assistent a Espanya dels assumptes esportius de l'Udinsese (Pina va ser l'encarregat de negociar el fixatge d'Alexis Sánchez pel Barça) va proposar fa uns anys associar-se amb la família Pozzo; la família que dirigeix el conjunt italià. Els Pozzo portaven anys buscant un club estranger amb el qui col·laborar i que servís d'aparador per a alguns dels jugadors que té l'equip transalpí en nòmina. Aleshores va aparèixer l'opció del Granada; un conjunt que aleshores militava a Segona B i a qui els Pozzo volien donar un impuls esportiu importantíssim.

La fòrmula és simple. L'Udinese cedeix futbolistes al Granada i, en alguns casos, fins i tot paga els seus salaris. Es tracta de futbolistes sense lloc al primer equip del conjunt italià, però que tenen una gran projecció i poden ajudar a convertir al Granada en un equip competitiu.
Futbolistes com Nyom, Siqueira, Dani Benítez, Ighalo, Jaime Romero, Alex Geijo i Mikel Rico, claus en l'asens a Primera, pertanyen a l'Udinese i gràcies a aquestes cessions ha augmentat molt el seu valor de mercat.

El projecte dels Pozzo per al Granada és molt ambiciós, ja que contempla que l'equip pugui jugar competició europea a curt plaç. No és un objectiu descabellat si tenim en compte que el Granada fa tot just 3 anys estava perdut per la Segona Divisió B.


Una plantilla molt renovada i més competitiva

El Granada és el conjunt de Primera que presenta més cares noves respecte a la passada temporada. L'equip andalús ha incorporat fins a 15 futbolistes, la majoria d'ells amb experiència a Primera o en el futbol internacional. Aquestes 15 cares noves són: el migcampista Fran Rico (Reial Madrid Castilla); el veterans defenses Noé Pamarot i David Cortés (Hércules); l'extrem francès Yohan Mollo (Mònaco); el porter Júlio César (cedit pel Benfica); el defensa portuguès Jorge Ribeiro (Vitoria de Guimaraes); el migcampista internacional per Portugal Carlos Martins (cedit pel Benfica); el migcampista internacional amb la selecció d'Algèria Hassan Yebda (Benfica); el defensa Pape Diakhaté (Dynamo de Kiev); el davanter Franco Jara (cedit pel Benfica); l'ex defensa de l'Espanyol Moisés Hurtado (Olympiakos); el davanter Ikechukwu Uche (cedit pel Vilareal); el lateral Guilherme Siqueira (Udinese); l'extrem Jaime Romero (cedit per l'Udinese); i l'extrem Dani Benítez, l'estrella de l'equip, i que jugarà per tercera temporada com a cedit al Granada per l'Udinese.

D'altra banda, menys nombroses han estat les baixes. Aquest estiu han abandonat la disciplina del Granada: el davanter Matías Alonso (Zamora); l'extrem Juan José Collantes (Cartagena); el migcampista Juande (Westerlo); el migcampista Óscar Pérez (Cadis); el migcampista Jonathan Golpe (Melilla); el mitjapunta Carlos Calvo (Hércules); el davanter Felipe Sanchón (Hércules); el lateral Antonio Párraga (Real Múrcia); el defensa Jonathan Mensah (Évian); el lateral Álex Cruz (cedit al Sabadell); el lateral Enrique Corrales (Las Palmas); i el davanter Fabián Orellana (Celta).


Un equip amb un clar problema de cara el gol però fiable jugant com a local

El Granada rebrà el Barça en zona de descens. Els andalusos, que són divuitens amb 5 punts, només han sumat 2 dels últims 15 punts en joc. Això sí, estan a només un punt del Getafe que és l'equip que marca la zona de descens. No és, doncs, una situació preocupant ni estranya; i més si tenim en compte la condició de recent ascendit del conjunt blanc-i-vermell.

El que si que preocupa a Fabri i a l'afició és l'evident carència que mostra l'equip de cara al gol. El Granada només ha marcat 2 gols aquesta temporada; unes dades que el converteixen en el pitjor conjunt de Primera en aquest faceta (el Racing de Santander, amb 4, és el segon equip amb pitjor vagatje en aquest aspecte). Malgrat tot, el pal de paller de l'equip en aquest inici de temporada està sent la solidesa defensiva. El Granada és un dels conjunts menys golejats del campionat (10 gols) i només ha encaixat 2 gols a casa en 4 partits.

És, doncs, un equip que sap treure el màxim rendiment dels seus gols i que a casa és un conjunt difícil de batre. Al Nuevo Los Cármenes el Vilareal va caure derrotat (1-0) en la que és la única victòria del cojnunt andalús; mentre que l'Atlético de Madrid no va passar de l'empat (0-0).
Al Barça, doncs, li espera un partit d'aquells on haurà de mastegar sorra per poder sumar els 3 punts. Podem preveure un partit molt similar al del Molinón on els blaugranes només van aconseguir superar a l'Sporting de Gijón per la mínima (0-1).
A priori no hauria de ser un partit amb molts gols si tenim en compte el pobre vagatge ofensiu del Granada i les dificultats que està tenint el Barça últimament de cara al gol.


Un 4-2-3-1 amb una defensa sòlida i amb jugadors perillosos al contraatac

Per al partit davant del Barça, Fabri té les baixes per lesió dels migcampistes Carlos Martins i Hassan Yebda i del futbolista del planter Richard Boateng. Especialment doloroses són les baixes de Martins i Yebda; dos futbolistes titulars i indiscutibles en l'onze del Granada.
En canvi, per decisió tècnica, han quedat fora de la convocatòria el davanter Odion Ighalo; els defenses Manuel Lucena i Noé Pamarot; i el davanter Franco Jara.

Aquestes baixes, però, no faran variar l'esquema que presentarà Fabri per intentar contrarestar el potencial del Barça. El tècnic gallec ve utilitzant les darreres setmanes un 4-2-3-1 que permet sortir ràpid al contraatac i ser solvent en defensa. Fabri, a més, podria fer jugar els mateixos onze jugadors que aquest cap de setmana van caure derrotats davant de l'Sporting de Gijón (2-0):

PORTERIA

A la porteria el titular és Roberto Fernández. Porter veterà (32 anys) i que destaca pels seus reflexos sota pals. Malgrat cometre dos errors clamorosos en l'últim partit és un porter molt segur i solvent que fa valer la seva experiència per convertir la porteria del Granada en una de les menys golejades de Primera. És un expert en aturar llançaments de penals i un porter molt regular. Correcte amb els peus pateix en el joc aeri.

DEFENSA

La línia defensiva de l'equip la conformaran quatre futbolistes. Al lateral dret hi serà Allan Nyom; a l'esquerra Guilherme Siqueira; i la parella de centrals serà per a Diego Mainz i Íñigo López.

Nyom és un lateral dret molt jove (23 anys) i que ve cedit de l'Udinese. Ràpid; potent; molt corpulent i difícil de superar. No escatima esforços a l'hora de pujar en atac i defensivament és molt solvent. És un dels futbolistes amb més futur de l'equip i el defensa amb més projecció.

El seu homòleg a la banda esquerra serà el brasiler Siqueira. Un esquerrà que pot actuar tant al lateral com al migcentre; això si, sempre per la banda esquerra. Es tracta d'un esquerrà tancat amb molta projecció ofensiva i amb una gran capacitat per sortir amb la pilota controlada des de la defensa. Millor atacant que Nyom, però pateix més en defensa que el lateral francès.

Finalment, al centre de la defensa hi trobarem a Mainz i Íñigo López. El primer és un veterà central (29 anys) que es caracteritza per la seva corpulència; solvència defensiva i per ser molt correct tàcticament. Li manca velocitat però és una assegurança en el joc aeri.
Al seu costat hi serà Íñigo López. Defensa més ràpid que Mainz i que va molt ve al tall. Cap dels dos centrals és un prodigi amb la pilota als peus i sempre que puguin optaran per una passada en llarg abans que per iniciar el joc des de la defensa. Tanmateix, tant Nyom com Siqueira poden oferir una sortida de pilota pel lateral .

MIG DEL CAMP

Al mig del camp Fabri optarà per un doble pivot amb Abel Gómez i Fran Rico. Abel Gómez és un veterà migcentre (29 anys) amb una gran visió de joc i que convina la veterania amb un esperit de sacrifici admirable. No és escel·lent en tasques defensives però si molt solidari. Tècnicament molt correcte, té la funció de nutrir de pilotes als davanters i ajudar en defensa quan la situació ho requereixi. Malgrat tot, amb l'alta possessió que aconsegueix tenir el Barça, Abel Gómez es pot acabr convertint en un migcampista més defensiu que ofensiu.

Mentrestant, el seu company serà el jove Fran Rico. Futbolista provinent del planter del Reial Madrid i que està tenint un paper molt important al mig del camp del Granada. És un futbolista molt similar a Abel Gómez i que compença la seva falta d'experiència amb un desgast físic enorme al mig del camp.

MITJA PUNTA

Si fem cas als últims onzes de Fabri, el tècnic gallec podria apostar per una línia de 3 mitjes puntes amb dos extrems molt i molt ràpids. El dubte és si apostarà per un mitjapunta ofensiu i amb bona visió de joc o per un migcentre més de caire defensiu que reforçi el mig del camp.
Si Fabri opta per la primera opció l'escollit serà amb tota probabilitat Mikel Rico: un futbolista molt tècnic i desequilibrant que pot actuar amb facilitat a l'extrem. Mikel Rico té una excel·lent visió de joc i arribada des de segona línia.

D'altra banda, si Fabri vol reforçar el mig del camp podria optar per col·locar a Moisés Hurtado a l'onze. Futbolista ja conegut pel seu pas per l'Espanyol; pot actuar com a central i com a mitgcampista defensiu. Molt contundent i solvent en defensa, però que no és un prodigi amb la pilota als peus.

El que si que sembla clar és que Uche i Dani Benítez ocuparan els dos extrems. Uche és un futbolista extremadament veloç, potent i incansable que es caracteritza pel seu bon olfacte golejador. Malgrat que la seva posició idònia és la de davanter centre, pot actuar amb molta solvència en qualsevol posició d'atac. Davanter oportunista i que va molt bé en el joc aeri.

El seu homòleg a la banda esquerra serà Dani Benítez. L'autèntica estrella d'aquest equip. Extrem esquerra clàssic té un guant a la seva cama. Ràpid; extremadament desequilibrant; tècnic; i amb un potent xut des de llarga distància. Malgrat que té predilecció per desbordar per la seva banda, també pot actuar a l'extrem dret buscant diagonals. Dani Benitez va ser l'estrella de l'equip la passada temporada i l'autèntica sensació a Segona. El Barça haurà d'anar molt en compte amb ell ja que és letal al contraatac si aconsegueix agafar l'esquena de Dani Alves.

DAVANTERA

Fabri apostarà per un únic punta: Álex Geijo. Veterà davanter (29 anys) amb un olfacte golejador privilegiat. És el típic killer d'àrea capaç de caçar qualsevol pilota que passi per la seva zona. Molt hàbil a l'hora de rematar amb les dues cames no s'ho pensa a l'hora d'encara porteria. Tanmateix, també és molt perillós en el joc aèri. Malgrat que no ha tingut un bon inici de lliga és un davanter nat acostumat a marcar allà per on ha passat. Fora de l'aèra pateix en excés i tampoc és un davanter molt ràpid. No es pot dir que sigui un futbolista lent, però en carrera té poc a fer amb la defensa del Barça.

14 d’octubre del 2011

El proper rival: RACING DE SANTANDER

Aquest cap de setmana es reprèn la lliga després de l'aturada pels compromissos de seleccions, hi ho fa amb la disputa de la vuitena jornada del campionat.
El Barça defensa el lideratge de la Lliga (és líder amb 14 punts; els mateixos que el Llevant però amb millor diferència entre gols marcats i encaixats) rebent a l'Estadi al Racing de Santander.


El Racing: un equip en hores baixes

Els càntabres, però, no arriben al Camp Nou en el millor moment. Són divuitens i, per tant, ocupen a hores d'ara zona de descens. Per si això no fós poc, el conjunt dirigit per Héctor Cúper no coneix la victòria en el que va de temporada: només a sumat 4 punts dels 18 possibles. És juntament amb el cuer Sporting de Gijón l'únic equip que no ha guanyat en el que va de Lliga.

Fins ara, el Racing presenta números d'equip candidat a baixar de categoria al final de temporada: és el segon conjunt menys golejador del campionat amb només 4 gols a favor; només superat pel Granada (19è) i per l'Sporting (20è) que tant sols han marcat 2 gols.

Hem de recordar, a més, que 3 d'aquests gols els va aconseguir el Racing en la primera jornada quan van caure derrotat a Mestalla davant del València (4-3).


La síndrome del Virus FIFA

Si ens fiem d'aquestes dades, el Barça hauria de ser més que optimista amb la visita del conjunt càntabre al Camp Nou. Malgrat tot, no hem d'oblidar que els blaugranes pateixen un autèntic calbari cada cop que han de jugar un partit després de l'aturada per seleccions.
Des que Pep Guardiola és l'entrenador del Barça, els blaugranes només han sumat 26 punts dels 45 en joc en partits post-seleccions. Una xifra molt preocupant i paradòjica si tenim en compte que el Reial Madrid només ha deixat escapar 2 punts dels 45 possibles després dels compromissos amb les seleccions.
Per si no fós poc, l'últim precedent d'aquesta temporada tampoc ens deixa ser gaire optimistes, ja que el Barça no va passar de l'empat a 2 a Anoeta en un partit que tenia més que resolt al descans.



El Racing 2011-2012: un equip inferior al de la passada temporada

El Racing ha tingut un estiu força mogut. El principal canvi la viscut a la banqueta on Héctor Cúper és ara el nou entrenador de l'equip en substitució de Marcelino García Toral, que ha abandonat la banqueta càntabre per donar un pas endavant en la seva carrera i entrenar al Sevilla.

A part de l'entrenador, la secretaria tècnica racinguista s'ha fet aquest estiu amb el serveis del migcampista del planter Edu Bedia (cedit la passada temporada al Salamanca); el defensa central José Picón (també del planter i que va jugar com a cedit l'any passat al Pontevedra); el davanter Lautaro Acosta (que arriba cedit del Sevilla); el davanter Christian Stuani (cedit per la Reggina); el migcampista grec Alexandros Tziolis (Siena); i el defensa central Bernardo Espinosa (que arriba com a cedit pel Sevilla).

D'altra banda, han abandonat la disciplina verd-i-blanca el citat Marcelino García Toral (Sevilla); el porter Fabio Coltorti (Lausanne); el davanter Iván Bolado (Cartagena); l'ex davanter blaugrana Giovani Dos Santos (Tottenham); el migcampista Mehdi Lacen (Getafe); el defensa blaugrana Henrique Buss que ha marxat com cedit al Palmeiras; el davanter Markus Rosenberg (Werder Bremen); el mitjapunta Brian Sarmiento (Racing Club de Avellaneda); i el defensa Pablo Pinillos que ha penjat les botes amb 37 anys després de jugar les últimes 7 temporades amb el Racing.

De tot això se'n desprén que el Racing de Santander d'aquesta temporada és un equip sensiblement inferior al que la passada temporada va passar autèntics estralls per salvar la categoria (va finalitzar el campionat en dotzena posició després de sumar 46 punts; només 3 punts per sobre del descens).

Especialment doloroses han estat les baixes dels dos futbolistes amb passat blaugrana. El primer, Giovani, va ser l'autèntic artífex de la salvació del conjunt càntabre malgrat arribar en el mercat hivernal cedit pel Tottenham. El mexicà va marcar 5 gols en només 14 partits i es va convertit en l'home clau per la salvació de l'equip.

L'altre baixa sensible és la d'Henrique Buss. El central brasiler (que encara pertany al Barça) ha jugat les dues últimes temporades cedit al Racing convertint-se en el kaiser de la defensa i en un dels homes més importants de l'equip.

Finalment, també caldria destacar la baixa d'un futbolista amb poc nom dins el panorama futbolístic, però que ha estat durant les últimes temporades un dels pilars bàsics de l'equip. Es tracta de l'internacional algerià Mehdi Lacen que ha fitxat aquest estiu pel Getafe. Un migcampista de caràcter defensiu clau en l'esquema racinguista i que es caracteritza per un excel·lent rigor tàctic; sacrifici en defensa i lideratge que ha estat molt apreciat a l'entitat verd-i-blanca. Tanmateix, la seva baixa la ve a cobrir un futbolista contrastat com Tziolis; un internacional grec amb característiques molt similars a les de Lacen i que la temporada passada va causar una bona impressió jugant com a cedit per part del Siena.

No es pot dir el mateix dels teòrics substituts de Giovani, Stuani i Acosta; dos futbolistes joves i amb molt de futur però que a hores d'ara no arriben al nivell de l'ex blaugrana; mentre que tant Espinosa com Picón difícilment aconseguiran fer oblidar el bon paper que ha deixat a l'entitat càntabre el brasiler Henrique Buss o del ja retirat Pinillos (aquest últim, una autèntica institució en aquest club).


Héctor Cúper: un clàssic de les banquetes amb un repte enorme per davant

La banqueta del Racing té aquesta temporada un nou inquilí. Es tracta del veterà Héctor Cúper que afronta la seva cinquena experiència com a entrenador a la Lliga espanyola després d'entrenar al Mallorca en dues ocasions (1997/99 i 2004/06), el València (1999/01) i el Betis (2007).

El tècnic argentí és un entrenador que no deixa indiferent a ningú i al qui sempre se li ha criticat la seva vocació defensiva i la falta de títols a les seves vitrines (només ha aconseguit dues Supercopes d'Espanya amb el València i amb el Mallorca).

Cúper arriba al Racing després de deixar la banqueta de l'Aris de Salònica grec i amb l'únic objectiu de salvar a l'equip. Té per davant una tasca molt complicada ja que el club càntabre viu inmers en una convlusa situació econòmica fruit dels maldecaps que ha provocat la venta del club a un xeic àrab.

Aquesta mala situació social i econòmica s'ha extès al terreny de joc on l'equip ha patit en excés les darreres temporades per salvar la categoria. Sense diners per fitxar, Cúper ha tirat i haurà de tirar del planter racinguista per afrontar una temporada dificilíssima per el club. Malgrat no ser un tècnic amb un pamarès brillant, el Racing ha apostat per un entrenador amb experiència i caràcter que sigui capaç de calmar les aigües al conjunt càntabre.


Un equip molt compacte en defensa però amb una preocupant falta de gol

Per al partit davant del Barça, Cúper ja ha avisat que no sortirà a prendre-li la pilota al conjunt blaugrana. El tècnic argentí ha anat més enllà hi ha reconegut que presentarà variants tàctiques importants respecte a l'últim partit de lliga on va empatar a 1 davant del Rayo Vallecano. En aquest últim partit Cúper va apostar per un 4-4-1, però si ens agafem a les seves paraules i ens fixem en el precedent del partit davant del Reial Madrid (empat a 0 al final dels 90 minuts); molt probablement el Racing jugarà davant del Barça amb un 4-2-3-1: un sistema molt repetit en els rivals del Barça quan s'enfroten al conjunt blaugrana (l'hem vist amb la Reial Societat, el València i l'Sporting) i que permet presionar el mig del camp del rival i sortir ràpid al contraatac.

El Racing de Santander d'aquest cap de setmana serà un equip molt compacte en defensa; amb un doble pívot molt defensiu i de múscul que no deixarà respirar el mig camp del Barça; amb una línia de tres mitjes puntes amb futbolistes ràpids i tècnic idònis pel contraatac; i amb un sol davanter al davant. Héctor Cúper no li demanarà al seu equip que vagi a presionar la sortida de pilota del Barça, sinó que esperarà al seu camp per aprofitar les pèrdues de pilota del Barça i sortir ràpid al contraatac. En aquest sentit, el d'aquest cap de setmana pot ser un partit molt similar al que vem veure davant del BATE Borisov o l'Sporting de Gijón al Molinón.

El conjunt càntabre és un equip molt seriós en defensa i que no arrisca en la sortida de pilota. És una defensa que gaudeix de la protecció de dos migcampistes molt defensius que ajuden a l'equip en tasques defensives, però que quan l'equip ha de construir futbol tenen moltes dificultats.


El possible onze per enfrontar-se al Barça

Per el partit davant del Barça, Héctor Cúper té les baixes per lesió dels defenses Marc Torrejón i Osmar; com del migcampista Gonzalo Colsa i del davanter suec Kennedy.


PORTERIA

Sota pals el veterà Toño (31 anys) és intocable. Des de la temporada 2006/07 al Racing, Toño és un porter ràpid i amb bons reflexes. No pateix amb la pilota als peus ja que compta amb una notable habilitat en el maneig de l'esfèrica amb aquest part del cos. A més, és un autèntic líder sobre el camp que gaudeix d'una apreciable capacitat de concentració sota pals fruit de la seva experiència. Toño pateix en el joc aeri però és un dels millors porters que pot tenir l'equip. És un perfil de porter molt buscat i apreciat: veterà però ràpid sota pals; amb experiència i lideratge i molt regular. És, doncs, un futbolista que mai ocuparà portades però que és molt apreciat dins el món del futbol.


DEFENSA

En defensa Cúper apostarà per una línia de 4 amb Francis al lateral dret; Álvaro González i Bernardo Espionsa com a parella de centrals; i Christian Fernández a la posició de lateral esquerra.

Francis és un veterà lateral dret (29 anys) que ha jugat cona part de la seva carrera al Xerez a Segona Divisió. Malgrat tot, no desentona per res en un equip de Primera ja que fa valer la seva experiència per fer de la seva banda una zona del camp molt segura en defensa. Futbolista que pot actuar com a migcentre o interior per la dreta, però que ofereix el seu millor nivell com a lateral. Ràpid i molt solvent en defensa no es prodiga en excés en atac.

El seu homòleg a la banda esquerra és Christian Fernández. Futbolista format a les categories inferiors del club càntabre, és un lateral esquerra molt potent físicament, amb arribada a l'àrea rival i poderós en el remat de cap malgrat no ser un futbolista excessivament alt (1,82 cm.). Totes aquestes virtuts el converteixen en un futbolista que és complementa a la perfecció amb el seu company Francis a l'altre lateral.

Finalment, la parella de centrals la formen dos futbolistes molt joves i molt prometedors: Álvaro González i Bernardo Espinosa. Un fet curiós i pràcticament inèdit en equips que es juguen la salvació cada cap de setmana.

Álvaro González és un altre de les promeses de la cantera verd-i-blanca que aquesta temporada, amb només 21 anys, ja s'ha consolidat com a central titular del primer equip. Futbolista molt ràpid; contundent i solvent al tall i que té una correcta sortida de pilota. Pateix en el joc aeri; una faceta en la que el seu copmany va més que sobrat.

Bernardo Espinosa és un central colombià de 22 anys i que juga com a cedit provinent del Sevilla. Central de gran embergadura (1,91 cm.) que domina el joc aeri a la perfecció. Molt perillós en accions a pilota aturada i solvent en defensa.







MIG DEL CAMP






Cúper apostarà per un doble pivot amb dos futbolistes que es complementen a la perfecció. Els escollits seran amb molta probabilitat Alexandros Tziolis i Papakouly Diop.

Tziolis és internacional amb la selecció de Grècia i va disputar el passat Mundial de Sud Àfrcia amb la selecció helena. Es tracta d'un futbolista amb una bona visió de joc; molt precís en les seves passades; amb una bona col·lació i molt rigor tàctic; tècnic però molt solvent en tasques defensives quan ha de col·laborar en defensa.

Al seu costat hi serà Papakouly 'Pape' Diop. Aquest jove futbolista procedeix del Nàstic de Tarragona on en les dues temporades que s'hi va estar es va convertir en una de les sensacions de l'equip català. La seva gran campanya amb el conjunt tarragoní li va obrir les portes de la Primera Divisió l'any 2009 quan va fitxar pel Racing. Migcampista dotat d'un gran poder físic és un autèntic lluitador al mig del camp. És el pulmó i el recuperador de l'equip; polivalent; s'incorporà amb molt de criteri a posicions d'atac; té un bon toc de pilota i és correcte en la sortida de pilota. A totes aquestes virtuts hi hem d'afegir la seva velocitat, sacrifici i omnipresència en totes le sposicions del mig del camp.


MITJA PUNTA

Héctor Cúper optarà per col·locar una línia de tres mitjes puntes per davant del doble pívot amb la clara intenció de robar la pilota al Barça en camp propi per sortir ràpid al contraatac. En cap cas Cúper s'arriscarà a presionar al Barça en terreny rival, ja que en aquest cas els blaugranes gaudirien de més espais per convinar.

En aquesta línia de tres mitjes puntes hi figuraran Manuel Arana a l'extrem esquerra; Òscar Serrano a l'extrem esquerra i el veterà Pedro Munitis com a mitja punta i/o segon davanter.

La banda dreta de l'atac és la que més variables pot oferir. Hi podrien jugar Adrián González, Kennedy, Jairo i el pròpi Arana. Malgrat aquesta multiplicitat de futbolistes sembla que l'escollit serà aquest últim ja que Kennedy està lesionat, Adrián no ha estat encara titular aquesta temporada i la jove promesa Jairo Samperio encara està tendre per aquest tipus de partits. Malgrat tot, Jairo (18 anys) va debutar al Sardinero aquesta temporada davant del Reial Madrid oferint una actuació memorable en la que Marcelo va quedar retratat en més d'una ocasió. Tot i així, Cúper ha estat provant amb Arana la darrera setmana en aquesta posició i, per tant, es presumeix com a titular. Malgrat tot, molt probablement el jove Jairo tindrà alguns minuts davant del Barça.

Dit això, Arana és un futbolista de banda dreta molt ràpid i desequilibrant que té un guant al seu peu dret. Perillós en el llançament de faltes i letal al contraatac. És un bon golejador (8 gols la passada temporada) i un magnígfic assistent (segon del rànking d'assistències l'any passat amb un total de 14).

El seu homòleg a la banda esquerra serà el català Òscar Serrano. L'eX futbolista de l'Espanyol és un dels homes més perillosos d'aquest Racing. Ja recuperat d'una lesió al genoll que el va deixar sense minuts la passada temporada, Serrano pot ser un autèntic corcoll per al lateral que ocupi la banda dreta del Barça. Extrem elèctric, molt ràpid i desequilibrant. Peca de ser poc regular però té una esquerra prodigiosa i un xut molt potent des de fora de l'àrea. Tant ell com Arana optaran per la centrada abans que el desequilibri pel centre.

I a la mitja punta hi serà l'autèntica estrella de l'equip: el veterà i incombustible Pedro Munitis. Autèntica alma mater d'aquest Racing amb 36 anys. Futbolista arxiconegut per tothom: veloç; incombustible; un lluitador incansable; molt vertical; sap desmarcar-se a la perfecció; un líder nat; amb un guant al peu esquerra; magnífic assistent amb unes centrades precises i milimètriques; desequlibrant... Sens dubte el futbolista més perillós de l'equip malgrat la seva edat.


DAVANTERA

I si hi ha una cosa que preocupa a Cúper i a l'afició racinguista és la evident falta de gol de l'equip. Són 5 els futbolistes que poden actuar en la posició de davanter: Acosta, Ariel, Stuani, Luque i Koné. El primer, Acosta i que estarà lesionat fins a finals del més que ve, és un futbolista traumatitzat per les lesions però que si la salut l'acompanya pot ser un futbolista important. A Ariel molts el consideren un futbolista difícilment de Primera Divisió; i Stuani, que es va fer un fart de marcar gols amb l'Albacete a Segona Divisió, és un prometedor davanter que la temporada passada va jugar amb el Llevant on va marcar 8 gols, però que sembla que no compta amb la confiança de Cúper.

Finalment, Luque i Koné són dos futbolistes del planter molt prometedors però als qui no es pot presionar amb tanta responsabilitat. Malgrat tot, aquests dos últims són els dos principals candidats a ocupar la única plaça de davanter de demà. A hores d'ara, l'africà és el que està millor posicionat.

1 d’octubre del 2011

El proper rival: SPORTING DE GIJÓN

Després de la jornada europea i de l'enèssima maneta del Pep Team (0-5 davant del BATE Borissov) toca parlar ara de la lliga. I és que el Barça visita a l'Sporting de Gijón en la sisena jornada del campionat hi ho fa amb la intenció d'assolir el liderat per primer cop aquesta temporada.

Els blaugranes s'enfronten avui a partir de les 20:00 hores (el podreu seguir a la Penya des de mitja hora abans) al cuer de la lliga: un
Sporting que només ha sumat 1 punt en 5 jornades gràcies a l'empat (0-0) que va aconseguir en l'últim partit davant del Racing de Santander.

Malgrat la diferència abismal a la classificació entre ambdós equips, el Barça ha patit molt per sumar punts al Molinón les darreres temporades.

La d'avui és la quarta visita del Barça al camp de l'Sporting des que Pep Guardiola és entrenador del primer equip.
El primer any el
Barça arribava al Molinón després d'un desastrós inici de temporada en el que els blaugranes només havien sumat 1 punt de 6 possibles. El partit, però, el va resoldre el Barça
amb un contundent 1 a 6: un resultat que suposaria, a la postre, un punt d'inflexió en aquell equip i que el portaria a dominar de cap a peus el campionat de lliga.

A partit d'aquí les coses s'han anat complicant any rere any. La temporada 2009-2010 el
Barça es va endur la victòria per la mínima gràcies a un gol al contraatac de Pedro; i la temporada passada el resultat va ser d'empat a 1 (gol de David Villa) en una de les poques punxades dels de Pep Guardiola fora de casa.

És òbvi que el Barça parteix com a favorit i que tots dos equips arriben al partit amb estats de forma incomparables: un com a cuer i l'altre després d'endosar dues manetes consecutives. Malgrat tot, hi han dos aspectes a tenir en compte i que fan pensar que el d'avui serà, a priori, un partit complicat de poder tirar endavant pel Barça: els precedents entre tots dos equips al Molinón (18 victories locals, 15 empats i 15 victories culers); i el fet que el Barça encara no ha estat capaç de guanyar fora de casa en lliga aquesta temporada (2-2 contra la Reial Societat i 2-2 davant del València).

Sporting 2011-2012: una plantilla amb poques variacions

L'Sporting no presenta aquest any gaires variacions respecte l'equip que la passada temporada va completar una gran actuació quedant en desena plaça (47 punts) i que va aconseguir la permanència gràcies a una excepcional segona volta.
Han abandonat la disciplina del conjunt asturià només 4 futbolistes:
Jorge García (Múrcia), Rafel Sastre (Osca), Diego Castro (Getafe) i José Ángel (Roma). Especialment doloroses han estat les baixes de Diego Castro i José Ángel; dos futbolistes clau en l'esquema de Manolo Preciado aquestes últimes temporades. L'últim d'aquests, José Ángel, és un prometedor lateral esquerre de només 22 anys i internacional sub-21 que aquest darrer estiu va estar molt a prop de firmar pel Barça, però que finalement ha acabat fitxant per la Roma de Luis Enrique.

D'altra banda, tampoc han estat molt nombroses les arribades. L'Sporting s'ha fet aquesta temporada amb els serveis del davanter Óscar Trejo (Mallorca), el migcampista Ricardo León (Tenerife), el lateral ambidestre Damián Suárez (Defensor Sporting) i el migcampista André Castro (Porto) que arriba com a cedit per segona temporada consecutiva.


Manolo Preciado continúa sent l'amo de la banqueta

Aquesta és la sisena temporada del tècnic càntabre a la banqueta de l'Sporting. Preciado va arribar l'any 2006 al Molinón quan l'equip vagaba per la Segona Divisió i la temporada 2007/08 va aconseguir l'ascens a la Primera Divisió. Tot i que s'ha especulat amb el seu comiat més d'una vegada, Preciado és un ídol per l'afició de l'Sporting i un valor segur a la banqueta fins a dia d'avui.

El tècnic càntabre apostarà demà per l'esquema que ha vingut utilitzant els darrers anys i que fins a dia d'avui li ha funcionat per fer de
l'Sporting un equip segur en defensa i perillós al contraatac: un 4-2-3-1 amb un defensa molt sòlida i ben resguardada per 2 migcampistes, i amb futbolistes de mig camp en amunt molt ràpids i perillosos al contraatac.
Precido només té dues baixes pel partit davant del
Barça: el davanter Nacho Novo i el migcampista Carmelo González; tots dos per lesió.

L'Sporting és l'equip menys golejador de Primera juntament amb el Granada (només 2 gols en 5 jornades) i un dels més golejats (9 gols en contra); només superat per Osasuna (12) i Saragossa (13); tot i que aquests dos equips han jugat un partit més. Malgrat tot, Preciado ha fet del conjunt asturià, les darreres temporades, un equip fiable en defensa i perillós jugant al contraatac: dues virtuts que ha explotat excel·lentment jugant contra els equips més grans; mentre que ha patit quan ha hagut de portar la iniciativa.


L'onze ideal




PORTERIA

A la porteria, Preciado sembla no tenir molt clar amb qui comptar com a primer porter de la plantilla. Va començar apostant pel Pichu Cuéllar (els aficionats del Barça el recordareu per la nefasta actuació que va protagonitzar defensant la porteria de l'Atlético de Madrid en la golejada dels blaugranes per 0 gols a 6 la temporada 2006-2007), però en les darreres jornades el porter titular ha estat el veterà Juan Pablo (33 anys). Si fem cas al què ha passat en els últims partits demà serà aquest últim qui es col·loqui sota pals.
En línies generals
Juan Pablo és un porter molt fiable i experimentat. Segur en el joc aeri, en les sortides i en l'u contra u, però que ha perdut certa agilitat sota pals amb el pas del temps. És un porter que va molt a ratxes i que si té el dia és pràcticament impossible marcar-li un gol.






DEFENSA

La defensa és la línia de l'equip que Preciado sembla tenir més clara i que menys variacions pateix al llarg de les jornades.





Al lateral dret hi jugarà Alberto Lora. Defensa molt menut (1,68 cm.), ràpid, amb vocació ofensiva i que és lamo de la banda dreta de l'equip. No és gens estrany veure'l en moltes ocasions en accions d'atac recorrent la banda, si bé davant del Barça s'haurà de contenir més de l'habitual si no vol patir en defensa. Malgrat ser un lateral amb molt de recorregut és fiable en defensa. És un dels futbolistes que més gaudeixen de la confiança de Preciado fins al punt que el tècnic càntabre a reconegut en més d'una ocasió que si fós per ell estaria jugant ja amb la selecció absoluta. Temps encara en té, ja que Lora només té 24 anys.

El seu homòleg a la banda esquerra serà el jove Roberto Canella. Amb la marxa de José Ángel aquesta ha de ser la temporada de Canella. Un futbolista que el curs passat partia com a titular però que es va veure superat per l'eclosió d'un dels laterals més prometedors del futbol espanyol. Canella, de 23 anys, és com Lora un lateral que no fa escarafalls a l'hora de pujar en atac. No és tant ofensiu com el lateral dret, però si té la ocasió puja la banda per crear superioritat en atac. Més complet en defensa que Lora, peca en ocasions de perdre la posició en excés i de ser molt irregular.

I la parella de centrals la formaran el veterà
Iván Hernández i un vell conegut de l'afició blaugrana: Alberto Botía. El primer, Iván Hernández, és un central experimentat (31 anys) i de bona planta (1,85 cm.) que és molt segur en el joc aeri i que no perd mai la posició. Futbolista més que correcte tàcticament al qui només li manca sortida de pilota i que peca de falta de velocitat.

Dues mancançes que les cobreix a la perfecció el seu company
Alberto Botía. Futbolista sortit del planter del Barça i que ja ha estat convocat per la selecció absoluta. Tot i que només té 22 anys és un dels centrals espanyols amb més projecció (el Barça encara té una opció de compra sobre el futbolista que juga com a cedit a l'
Sporting) i que presumeix d'una excel·lent sortida de pilota. Central de bona planta (1,88 cm.) molt solvent, com el seu company, en el joc aeri i que cobreix la seva falta de velocitat amb una excel·lent capacitat per anticipar-se als seus rivals.







MIGCAMPISTES

Preciado acostum a apostar per una parella de migcampistes per davant de la defensa. Els escollits per aquesta posició seran André Castro i el jove jugador del planter Nacho Cases. Dos futbolistes de perfil molt similar que es caracteritzen per ser molt sacrificats; amb projecció ofensiva; compensen les mancançes defensives amb molt de treball i una pressió asfixiant; i tenen una més que correcta capacitat per generar joc.

André Castro és més golejador que el jove Nacho Cases, futbolista sortit del planter de Mareo i que la temporada passada va ser una de les revelacions de la lliga. La seva major virtut és la de ser uns tot-terrenys que no descansen durant els 90 minuts i que suposen un pulmó per a la defensa i una opció molt vàlida per als jugadors d'atac.






MITJA PUNTA

Per davant de Nacho Cases i André Castro, Preciado apostarà per una línia de tres mitges puntes amb Alberto Rivera al centre, Miguel de las Cuevas a la dreta i Óscar Trejo a l'esquerra.







És, sens dubte, la línia de l'equip més perillosa. Un autèntic corcó per a les defenses rivals quan l'Sporting juga al contraatac gràcies a la velocitat dels dos extrems Trejo i De las Cuevas i la privilegiada visió de joc i pausa que dóna Rivera. Aquest últim, veterà futbolista sortit del planter del Reial Madrid, és un futbolista molt tècnic i solidari en tasques defensives que gaudeix, com déiem, d'una bona visió de joc i d'una gran capacitat per donar la última passada. Els seus punts dèbils són el joc aeri i la velocitat.

A la dreta hi serà Miguel de las Cuevas. En un equip que destaca per no tenir cap estrella, però si un gran grup de jugadors, aquest futbolista (sortit del planter de l'Hércules i que va passar amb més pena que glòria per l'Atlético de Madrid) és el jugador a tenir més en compte pel Barça. Es tracta d'un exquisit extrem de 25 anys molt perillós per la seva velocitat; un potentíssim xut des de mitja i llarga distància; una envejable capacitat tècnica; una visió de joc privilegiada; més futbolista vertical que extrem pur; i que és molt desequilibrant. Peca de ser poc solidari en defensa i de ser molt irregular: dos handicaps que van evitar que fós un futbolista important al conjunt del Manzanares. Per buscar-li un símil més conegut, es tracta d'un futbolista molt semblant a José Manuel Jurado (Schalke 04).

I a l'esquerra i serà l'argentí Óscar Trejo. És el substitut del lesionat Nacho Novo que fins ara estava sent el titular a aquesta banda. Futbolista extremadament vertical i veloç que peca de ser molt poc solidari en defensa. Malgrat que pot actuar perfectament com a davanter, degut a la seva velocitat també es desenvolupa a la perfecció a l'extrem. Malgrat ser davanter no és un golejador nat, però és un autèntic corcoll per a la defensa ja que sap buscar molt bé l'espai entre els defenses.




DAVANTERA


I en punta d'atac hi haurà David Barral. L'autor del gol la temporada passada davant del Barça és un davanter pur i dur però excessivament condicionat a les seves ratxes golejadores. La temporada passada va ser molt criticat degut a una sequera golejadora que es prollongar durant moltes jornades. Els seus registres golejadors no són espectaculars, però és un futbolista que mai podrà ser criticat per falta d'implicació. Incansable en atac, pressiona com ningú la sortida de pilota des de la defensa i és un futbolista molt combatiu. Correcte en el joc aeri i solvent dins de l'aèra. Remata fàcilment amb les dues cames però pateix quan es troba fora de l'àrea (com Falcao).